Statment México 68 | Límites y resistencias

Textos del comisariado de la exposición México 68 | Límites y resistencias
Sala Les Capelles, CC Convent de Sant Agustí, Barcelona.
16-25 de octubre, 2018.

 

 

EJE CONCEPTUAL México 68 | Límites y resistencias. La frustración generada ante la represión de los Estados contra las luchas emergentes durante el año 1968 dibujó el mapa geopolítico de décadas futuras. Las violencias desatadas por las medidas coercitivas impulsan la salida a la calle, la toma de la calle como espacio de expresión y defensa de los derechos civiles. El espacio de la resistencia activa y pasiva. El espacio de resistencia no violenta pero también de la represión total. México 68 / Límites y resistencias es también la vigencia del “espíritu del ’68” en luchas contemporáneas que evidencian los controles del Estado sobre el flujo y semántica de la información, la libertad de expresión o el derecho a la protesta.

/ STATEMENT México 68 | Límites y resistencias

1968 fue el año de la revuelta, de la rebelión. También de la revolución que nunca llegó a ser. Referirse a 1968 es pensar en un movimiento globalizado con puntos vibrantemente conflictivos ante Estados poderosamente represivos. El 68 es París, Praga, Berlín occidental, Ciudad de México, pero también es las luchas por los derechos civiles en Estados Unidos, las protestas contra la guerra de Vietnam, la represión dictatorial ante el surgimiento de organizaciones vecinales obreras y estudiantes en Cataluña. Pensar el ’68 es rememorar una geopolítica que en la actualidad parecería de ciencia ficción.

México forma parte de los movimientos sociales del ‘68. Los estudiantes y obreros salieron a la calle a exigir reformas estructurales, libertades políticas y civiles, y, aunque parezca todavía inaudito: equidad. Las manifestaciones se multiplicaban, así como los llamados a huelga. Ante la inminente celebración en la Ciudad de México de los Juegos Olímpicos, el 2 de octubre en la Plaza de las Tres Culturas, a las 17.55 hrs, el ejército mexicano y el grupo paramilitar diseñado por el gobierno Batallón Olimpia reprimieron una gran manifestación con fuego real. No hay datos exactos de los muertos esa tarde. Según diversas fuentes podrían ser entre 200 y 300 personas asesinadas por el Estado. Más de 3000 detenidos que se sumaban a los meses de detenciones ilegales, torturas y desapariciones. Los XIX Juegos Olímpicos fueron inaugurados con total normalidad. Llevaban como lema “Las olimpíadas de la paz”. Durante la ceremonia de inauguración un grupo de manifestantes tímidamente lanzó una cometa con forma de paloma de color negro. De esas olimpiadas permanece la imagen de los atletas Tommie Smith y John Carlos alzando su puño vestido con un guante negro y mirada baja en el podio. Black power.

Esa revolución fracasada hay que repensarla en términos contemporáneos y visualizarla en las resistencias.

Ana Paula Sánchez-Cardona.


 

EIX CONCEPTUAL Mèxic 68 / Límits i resistències. La frustració generada davant la repressió dels Estats contra les lluites emergents durant l’any 1968 va dibuixar el mapa geopolític de dècades futures. Les violències desencadenades per les mesures coercitives impulsen la sortida al carrer, la presa del carrer com a espai d’expressió i defensa dels drets civils. L’espai de la resistència activa i passiva. L’espai de resistència no violenta però també de la repressió total. Mèxic 68 / Límits i resistències és també la vigència de el “esperit de el ’68” en lluites contemporànies que evidencien els controls de l’Estat sobre el flux i semàntica de la informació, la llibertat d’expressió o el dret a la protesta.

/ STATEMENT Mèxic 68 | Límits i resistències

1968 va ser l’any de la revolta, de la rebel·lió. També de la revolució que mai va arribar a ser. Referir-se a 1968 és pensar en un moviment globalitzat amb punts vibrantment conflictius davant Estats poderosament repressius. El 68 és París, Praga, Berlín occidental, Ciutat de Mèxic, però també és les lluites pels drets civils a Estats Units, les protestes contra la guerra de Vietnam, la repressió dictatorial davant el sorgiment d’organitzacions veïnals obreres i estudiants a Catalunya. Pensar el ’68 és rememorar una geopolítica que en l’actualitat semblaria de ciència ficció.

Mèxic forma part dels moviments socials de el ‘68. Els estudiants i obrers van sortir al carrer a exigir reformes estructurals, llibertats polítiques i civils, i, encara que sembli encara inaudit: equitat. Les manifestacions es multiplicaven, així com els anomenats a vaga. Davant la imminent celebració en la Ciutat de Mèxic dels Jocs Olímpics, el 2 d’octubre a la Plaça de les Tres Cultures, a les 17.55 hrs, l’exèrcit mexicà i el grup paramilitar dissenyat pel govern Batalló Olimpia van reprimir una gran manifestació amb foc real. No hi ha dades exactes dels morts aquesta tarda. Segons diverses fonts podrien ser entre 200 i 300 persones assassinades per l’Estat. Més de 3000 detinguts que se sumaven als mesos de detencions il·legals, tortures i desaparicions. Els XIX Jocs Olímpics van ser inaugurats amb total normalitat. Portaven com a lema “Les olimpíades de la pau”. Durant la cerimònia d’inauguració un grup de manifestants tímidament va llançar un estel amb forma de coloma de color negre. D’aquestes olimpíades roman la imatge dels atletes Tommie Smith i John Carlos alçant el seu puny vestit amb un guant negre i mirada baixa en el podi. Black power.

Aquesta revolució fracassada cal repensar-la en termes contemporanis i visualitzar-la en les resistències.

Ana Paula Sánchez-Cardona.

 

 

Statment 1 MX68Statment 2 MX68